Itinerari 43 Querant de Meià

Distància: 452 metres
Altura màxima: 946 metres
Altura mínima: 923 metres
Ascensió acumulada: 27 metres
Descens acumulat: 25 metres
Cartografia (Institut Cartogràfic de Catalunya) full: 261-096

Petita passejada a la cavitat coneguda com a querant de Meià. Aquesta excursió combina l’ús del cotxe amb la caminada

Anar en cotxe fins a l’inici de la pista o camí del Montsec.

A una 800 metres després de la cruïlla de l’ermita de Meià, just on després una petita baixada es reprèn la pujada cal deixar la pista per ponent i anar en direcció al barranc. Hi ha una fita que indica el punt des d’on cal començar a baixar.

Des d’aquesta fita, cal anar a buscar el barranc que queda en direcció a ponent. El camí està indicat per una dotzena de fites. Després de recórrer uns 150 passos cap al barranc, uns 3 minuts aproximadament, s’arriba a unes roques. Són la mateixa volta del querant. Llavors cal baixar una mica per apreciar l’obertura que no deu fer més de metre i mig.

Josep Lluís Gàzquez la descriu de la següent manera “la boca té 1.7 x 1.2 s’obre en la part superior de la cambra principal de la cavitat, de 8 x 7 m., amb una vertical d’uns 11 m. Una cascada litogènica cobreix gran part de les parets de la sala. A l’extrem S una galeria descendent, amb el sòl cobert de clastes inestables i de secció reduida, mena flns una saleta des d’on es pot progressar un cinc metres més flns fer-se impenetrable” (Catàleg espeleològic de la Noguera, 90 pp. Grallera, 3-4. Grup Espeleològic Lleidatà.1997)

El barranc on es troba el querant no té cap nom. Però és el barranc anterior al del riu Merler¸ del que està separat per un morro que s’anoma el Savinal.

Fitxa de la gràfica de la ruta: Itinerari 43 Querant de Meià gràfica
Fitxa de la gràfica del perfil : Itinerari 43 Querant de Meià perfil
Tracks en format gpx i kmz

Nota bene

Entorn al querantt de Meià hi ha una petita discrepància sobre quiné s l’avenc que té aquest nom. Frances Miret Pérez del Grup d’Espeleologia de Badalona publicà un recull sobre les diferents opinions existents en relació a la seva situación (Exploracions al segle gle XVII en el Montsec i a la conca de Meià (Pallars Jussà i Noguera) en, Exploracions, núm. 19 (2010) pp. 93-104). Miret comenta que Ferran Alenxandri (2001) en la seva obra Alguns mots arcaics que designen cavitats en els parlars pallarès i ribagorçà. (Espeleòleg, 42, 42-47. Ed. ERE del C.E. de Catalunya. Barcelona.) afirma que “Josep, àlies Txaman, pastor de Vilanova de Meià, em manifestà que aquest querant se’l coneix erròniament com el querant de Meià, i així ha estat classificat des de sempre en diverses publicacions. Com que es troba al lloc anomenat Savinal, un conjunt de prats de pastura per al ramat oví i cabrum, els habitants de Vilanova l’anomenen querant de Savinal. El vertader querant de Meià és un avenc menys conegut, em deia, d’una fondària considerable, que es localitzaria per sota de l’antic castell al puig de Meià (on hi ha l’ermita de la Mare de Déu del Puig), al municipi de Vilanova. És gairebé segur que es tracta de l’avenc Pallarès (-13 m.d.), que fou explorat per primera vegada per R. Viñas (ERE) l’abril del 1965 (v. Espeleòleg 11-12 (1970): 490)”.

Aquesta versió coincideix amb el que escriví Joan Gaspar Roig i Jalpí en el seu llibre Tratado de las excelencias y antiguedades del Priorato de Santa Maria de Meyà en el Principado de Cathaluña Impresso en Gerona por Geronimo Palol l’any 1668. En aquesta obra Roig i Jelpí afirma que “en el puche de Meyá, mil pasos léjos de la antiquísima iglesia de S. Cristóbal, hácia tramontana, se halla una concavidad que en aquella tierra llaman Querant de Meyá, Está la puerta al poniente, y es de hechura redonda en peña firme, de cinco palmos de diámetro, por el cual se vé la hondura, que es de diez y seis varas, con que es fuerza bajar con sogas, y causa bastante espanto, y bajo hay una grande plaza redonda muy llana de diez y seis pasos, y al cabo de dicha plaza, hácia levante, se halla una abertura á modo de bajada derecha, que por causa del gran horror y espanto no se halla quien se atreva á entrar dentro de ella, y tiene veinticuatro varas, y así desde arriba hasta abajo mide cuarenta varas”

En la seva crònica de les excursions per la coma de Meià Joan Roig i Font (Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1923) comenta que “al mateix pla de l’ermita s’obra la boca d’un avenc que li diuen el Querant de Meià, el forat del qual baixa verticalment fins a una fondària tan extraordinària que no ha estat possible ni calcular. Sembla que hi ha un altre avenc a dos quilòmetres del Pla de Meià, en direcció a Paús, nom d’una masía que es troba arracerada al peu del Montsech

Aquestes descripcions donen el mateix nom a cavitats que estan en llocs diferents. Per la descripció de Roig i Gelpí sembla que es tracta no del querant de Meià sinó de l’avenc Pallarés.

Jeannel, R i Racovitza, E.G. a l’obra “Énumération des grottes visitées, 1909-1911. (4me. série). Archiv. Zoologie Expérimentale et Générale. Tom., 9, (5), 501-667. Paris (1912) sense haver visitat la cavitat donen la següent referència: “Caran de Meya. C’est un aven, très profond paraît-il, situé près de la chapelle qui se voit, au nord de Villanova, perchée sur un éperon rocheux”.

Miret Pérez explica que l’any 1963, l’Emili Sabaté i en Fèlix Alabart exploraren el querant de Meià, situant-lo al sud de la roca dels Arcs. Qüestió que l’Emili va confirmar personalment a Miret Pérez dient-li: “Ens van dur gent del poble fins al querant, ells van ser els que ens digueren que era el de Meià”.

Pocs anys després Escolà, O. Publicà el “Catálogo Espeleológico del Montsec”. Espeleòleg, 11/12, 453-542. Ed. ERE del CE de Catalunya. Barcelona (1970) En aquesta obra situa el querant de Meià al sud de la roca dels Arcs mentre que s’afirma que l’avenc Pallarés és “pequeña sima situada al NW de la ermita de Meia. Primera exploración: R. Viñas (ERE) en abril de 1965”.

A final dels anys 90 del passat segle Josep Lluís Gàzquez presentà una nova topografia del querant de Meià amb la següent situació: “uns cent metres a l’esquerra de la pista de Rúbies, uns 800 metres després de la cruïlla de l’ermita de Meià, just on després una petita baixada es reprèn la pujada. Coordenades: 1º01’06’’ – 42º00’42’’ – 925 m”. També la primera topografia de l’avenc Pallarès i la seva situació: “75 metres sota de les runes del Castell de Meià, en el vessant SE i just per sota d’una plataforma causada pel desplaçament del rocam que ha originat la cavitat. Coordenades: 1º01’21’’ – 42º00’13’’ – 850 m”( Catàleg espeleològic de la Noguera, 90 pp. Grallera, 3-4. Grup Espeleològic Lleidatà.1997)

Josep Miñarro en el seu Inventari Espeleològic de Catalunya, 2, B – el Prepirineu. 40 pp. Ed. Federació Catalana d’Espeleologia. Barcelona (1993) diu que el “querant de Meià” és equivalent a lo Querant). Deixant com segon nom només l’apel·latiu. Així Ferran Alexandri (2001) afirma que en relació aquest avenc “primera denominació: querant de Meià. Segona denominació: avenc Pallarès. – Primera denominació: querant de Savinal. Segona denominació: querant de Meià”. Miret Pérez opina que, els dos avencs han estat o són: “lo querant”. Per la seva relativa proximitat a Meià des de la primera cita escrita que coneixem ja es poden confondre l’un amb l’altre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s