Itinerari 19 – Castell de Baix i altres castells

Distància:   4 km 799 metres
Altura màxima:  1.022 metres
Altura mínima:  825 metres
Ascensió acumulada:  216 metres
Descens acumulat: 213 metres
Temps:  2 hores 40 minuts
Cartografia (Institut Cartogràfic de Catalunya) full: :  259-097 i 260-097

Aquesta excursió és una visita a una zona on hi ha ruïnes de castells  i cases fortificades situades a l’entorn del coll d’Orenga a l’indret conegut com de Mataperunya. A pocs metres de coll d’Orenga es troba el castell d’Orenga i, en direcció a Peralba,  destaca a l’esquerra, al mig de la carena d’un turó les ruïnes d’un edifici de planta rectangular anomenat Torre de Mataperunya o casa forta de Rocaspana, també anomenat com a castellet de Baix. En el turó on es troba la Torre de Mataperunya hi ha les ruïnes de dues torres i en els tres turons situats a ponent del coll on hi ha el corral de Mataperunya també es troben també restes de edificacions que podrien ser castellets.

0:00 Sortida des de la cruïlla de la pista de Peralba amb el camí de la Coma d’en Gener. Seguir aquesta pista que porta al corral de Mataperunya.

3 minuts Corral de Mataperunya. Antic corral restaurat i condicionat per tancar bestiar. Mirant a llevant es veu, a mitja cresta d’un turó, les restes de l’anomenada Torre de Mataperunya o casa forta de Rocaspana, també anomenat com a castellet de Baix.

Des del corral de Mataperunya es puja al primer turó que es troba al seu damunt en direcció ponent.

7 minuts Turó del corral de Mataperunya, cota 923 metres. Al cap damunt del turó es troben, força tapades per les alzines, les restes del que podria haver estat una altre castellet. Les parets tenen 90 cm de gruix, sembla doble i seca. Sembla que tenia tres estances. Té una estructura curvilínea en un extrem i recte en l’altre. La paret recta mira a ponent i la curva a llevant. Té uns 12 metres de llarg.

Des del cim del turó es baixa cap un coll que es troba a ponent i que separa aquest turó d’un altre.

13 minuts Turó de cota 915 metres. Al capdamunt del turó, entre un petit bosc força espès d’alzines s’endevinen algunes restes que podrien ser de la guerra civil. Baixant des d’aquest turó cap el coll que el separa del darrer turó que es troba més a llevant es veu les restes d’una rudimentària cabana feta aprofitant uns troncs travessers.

16 minuts Coll entre el segon i tercer turó. Zona àmplia de terra argilosa. Restes d’una casa en la vessant de llevant. No fa masses anys s’identificava a l’interior de la casa una paret amb un arc. Queda dempeus una paret relativament ben conservada. Des d’aquest coll es té una vista esplèndida del Montsec de Meià des del Tossal de les Torretes, el Graó Ample i el Mirapallars i Urgell. Entre aquest coll i la carretera de Peralba hi ha les restes d’un corral de considerables dimensions al capdamunt d’un camp. Tenia dues estances, una oberta situada mirant al camp i la tancada més protegida pel turó.

23 minuts Turó cota 864. És el tercer turó d’aquesta zona. Al seu capdamunt hi ha les restes evidents d’un altre castell de considerables dimensions. Ruïnes del que podria ser una petita fortificació – castell. Son dos rectangles adossats. El que està més a llevant sembla més antic i una mica més petit. Mentre que el que està a ponent és més gran i modern. El primer té parets de 60 cm mentre que el segon les parets són de 90 cm. Podria tractar-se d’una edificació del segle XI si realment es tractés del castell de Rocaspana. Ja que aquest nom és propi del segle XI. L’antic fuster de Vilanova de Meià, que és de Perauba, i és el propietari d’aquest indret, diu que aquest turó es coneix com Rocaspana. A Santa Maria de Meia hi ha dues famílies que tenen aquest nom.

Aquest castell es trobava protegit per un important espadat rocós que cau al damunt de la carretera de Peralba que passa al seu peu. En el mapa de l’Institut Cartogràfic (328-3-1) donem el nom de castell de Mataparunya al que és el mas de Mataperunya. Tornada al coll anterior. Baixar al barranc de Santa Margarita per pujar-lo en direcció a Matapernunya.

37 minuts Mas de Mataperunya. Restes d’un casa que en la cartografia antiga estava indicada com a castell, però que en realitat és una edificació domèstica. Al costat d’aquesta cas existia un roure de considerables dimensions, uns 3 metres de perímetre per 15 metres d’alt. Però un llamp ha acabat amb aquest magnífic arbre. Sortint de la casa es puja per anar trobar una sèrie de camps al capdamunt dels quals hi ha el corral de Mataperunya.

48 minuts Corral de Mataperunya. Des d’ell corral es puja per la cresta del turó que es troba a llevant en direcció a l’anomenat l’anomenada Torre de Mataperunya o casa forta de Rocaspana.

49 minuts Ruïnes Important grup de ruïnes entre les alzines. Es poden veure alguns bases de parets en diferents llocs d’un indret de força extensió. Aquestes parets oscil·len entre 60 i 90 cm de gruix. L’edifici, o edificis, deuria ser relativament gran. Es segueix pujant per la cresta en direcció a la torre.

1 hora 20 minuts Trinxeres. Indicis de que allí podien haver-se construït trinxeres mirant cap el Montsec

1 hora 35 minuts Casa forta de Rocaspana, dita també en referència a l’indret, torre de Mataperunya (922 metres). Aquesta torre, també ha estat denominada Castellot de Baix  o torre d’en Jaumet, és de planta quadrada.

Una casa forta, o mas fortificat, és una casa habitada dotada d’elements constructius defensius (murs i torres), però que no té les dimensions i el disseny específic del castell, destinada més a la protecció de vides que dels bens i les propietats. Aquest tipus d’edifici foren corrents a la baixa edat mitjana i edat moderna. Aquest tipus de construcció defensiva era habitual en masies aïllades, relativament allunyades de nuclis urbans. En aquesta zona també hi ha la casa forta de Vallfarines dita també, en referència a la propietat, torre de l’Espinal.

Sembla que la casa forta de Rocaspana estava relacionada amb el castell de Perauba. La primera referència escrita d’aquesta torre és de l’any 1304 quan Arnau de Montclús la va vendre al prior de Meià Guillem de Camps. El rei Alfons el Magnànim va vendre la jurisdicció i el castell a Nicolau de Gralla.

La torra és una construcció del segle XIII i d’estil romànic segons l’inventari de Patrimoni de la Generalitat. És de planta quadrada de 7,75 metres a l’interior amb murs de 80 cm de gruix i uns 9 metres d’alçada. Sembla que hi ha varis afegitons en la construcció primitiva. Les parets ja no són de tres fulls com es el cas del castell d’Orenga. La meitat de la paret sud, on hi havia la porta original, i la meitat de la paret oest estan caigudes. És un edifici de planta baixa i tres pisos amb dues estances orientades est-oest. Les dues estances estaven comunicades per una porta a la planta baixa, per dues portes central en el primer pis i per una porta central en el segon pis. Del tercer pis no se’n té massa informació. L’entrada era per la cara sud i donava directament a la planta baixa.

Dóna la impressió, però no es té tota la evidència, que podria haver estat construït a dues aigües.  En l’edificació no es veu cap arc. Deu ser relativament modern. Té uns 12 metres d’alt. A la planta baixa del mur nord hi ha 7o 8 espitlleres, al primer pis n’hi ha 5 més i al segon pis 2 més. A l’angle superior hi havia hagut un colomar ja que s’observen tres línies de forats amb 18 cel·les. Les parets de la torre no són carejades, sinó de pedra petita. Aquesta edificació sorprén pel poc gruix de les parets, uns 80 cm.  Aquesta circumstància, i el fet de que les pedres de la paret són irregulars, fa pensar que no és de la mateixa època que el Castellot de Dalt o el castell de la Valld’Ariet, ni que tenia la mateixa funció. En aquests dos darrers, les parets són carreus perfectes Des de fora, especialment en la paret de llevant, es veu una primera part de pedres posades irregularment, al damunt, la majoria de pedres estan perfectament situades i tenen un to clar, i al damunt, coronant la paret hi ha unes pedres més fosques i més mal posades.  La paret de llevant paret sembla tenir 1 espitllera a nivell de la planta baixa, 5 en el primer pis i 2 en el superior.

Podria tractar-se d’un castell d’un senyor feudal on podria viure ell mateix o un carlanga. Des d’aquesta edificació és veu el castell de Sant Pere.

Segons Ramon Bernaus i Ferran Sánchez (El Municipi de Vilanova de Meià, 1999 pàgina 403) es tracta d’un edifici del segle XIII. Alguns elements arquitectònics fan pensar que no deu ser de la mateixa època o amb el mateix propòsit que el castell de Dalt, on les parets estan construïdes amb perfectes carreus. En el mapa de l’Alpina aquest castell l’anomena torre dels Castellets.

Continuar pujant per la cresta on hi ha aquesta torre

2 hores Pleta. Arribada a l’extrem del turó. Pocs metres més avall hi ha les ruïnes d’una pleta. Des d’aquest indret hi ha la vista clara del castell d’Orenga que queda situat a nord-est al damunt d’un promontori. Un turó tapa la visió del castell d’Ariet. Bona vista de la part occidental del Montsec de Meià i de Sant Mamet. Donant tombs per aquest indret es veuen unes possibles trinxeres en la vessant que dóna a la muntanya del Montsec. Baixar per la cresta de llevant per anar a trobar a la cruïlla del camí que va al castell de Vall d’Ariet, el camí que porta al castell d’Orenga i el camí que mena a coll d’Orgena.

2 hores 10 minuts Cruïlla de camins. Sortida al coll en el camí dels Solers on es creuen la pista del castell d’Orenga i el castell de la Vall d’Ariet.

2 hores 15 minuts Castell d’Orenga.  Primeres parets

2 hores 17 minuts Castell d’Orenga, restes de la torre. S’observa una paret de 90 cm. Construïda amb tres fulls: els dos exteriors amb pedra ben treballada i l’interior amb pedres desiguals ajuntades amb argamassa. Pot ser del segle XI. Hi ha una torre arrodonida tancada a ponent. Deuria tenir planta baixa i un pis, a uns set metres del nivell d’entrada, amb coberta. La torre té uns 12 metres de diàmetre.

Segons l’inventari del patrimoni de la Generalitat es tracta d’un castell del segle XI d’estil romànic.  La web dels Castells de Catalunya diu que la primera referència d’aquest lloc data de l’any 1040, quan Company i la seva muller Guilla donaren diversos indrets, entre ells el del coll d’Orenga, al monestir de Santa Maria de Meià. La primera referència del castell data de l’any 1087. L’any 1193, Guillem de Meià manà en el seu testament que el castell d’Orenga fos donat en franc alou a la seva germana Ermengarda, amb la condició que si ella i el seu marit, Gombau d’Oluja, finaven sense descendència, aquest castell havia de passar al seu nebot Ramon de Cervera.  Com aquest matrimoni morí sense descendència masculina, el castell passà a Ramon de Cervera. L’any 1311, Dolça de Cervera donà en perpetuïtat aquest castell al seu fill Pere d’Ayerbe. Al cap d’un any permutà amb el rei Jaume II, tot el seu patrimoni de Catalunya per diversos castells situats a Aragó. Aquest castell seguí les mateixes vicissituds que els de la conca de Meià que foren vinculats al marquesat de Camarasa.

L’any 1426, el rei Alfons IV vengué alguns drets sobre la jurisdicció d’aquest terme a Nicolau de Gralla.

2hores 19 minuts Castell d’Orenga, ruïnes de l’extrem. Restes de parets i pedres mogudes per fer unes fortificacions que podrien ser del temps de la guerra.

2 hores 22 minuts Sortida al coll en el camí dels Solers on es creuen la pista del castell d’Orenga i el castell de la Vall d’Ariet. Agafar el camí de carro que porta a Coll d’Orenga.

2 hores 27 minuts. Font de coll d’Orenga.  Al costat del camí i una mica alçada, restes de l’antiga font avui seca. Al costat hi ha una important pollancre. Seguir el camí

2 hores 30 minuts. Pista de Vilanova de Meià a Fontllonga. Arribada a la pista. Agafar-la en direcció de ponent, esquerra.

2 hores 40 minuts. Final

 

Nota bene 1

Dins del terme de Santa Maria de Meià hi ha el petit poble despoblat de Perauba (Peralba), les antigues quadres de Coscollera, Vallfarines i Rocaspana, i els termes dels castells d’Orenga, Sant Esteve del Montsec i Cabrera.

Per aquests indrets existia el Castell de Sant Esteve del qual avui no es té cap rastre. La primera referència d’aquest castell data de l’any 1041, quan Arnau i la seva muller Guisla donaren una peça de terra del castell de Sant Esteve a Santa Maria de Meià. En un capbreu del 1137 consta que l’església i el castell de Sant Esteve foren donats per la família Meià al monestir homònim. Diversos autors pensen que com aquest castell es trobava dins de la quadra de Vallfarines, aquest darrer va prendre el nom de castell de Sant Esteve. Hom pensa que aquest castell va desaparèixer al final del segle XIV, quan els gascons comandats per Mateu de Foix destruïren la vila l’any 1396.

Nota bene 2

Alguns estudiosos dicen que l’any 1396, a la mort del rei Joan I, el compte Mateu de Foix, que aspirava a la Corona d’Aragó, volgué ocupar el comptat d’Urgell. Com que els habitants del Priorat de Meià oposaren forta resistència, el compte Foix destruí moltes poblacions de la coma de Meià, entre elles, la població de la Coscollera. El prior de Meià, Berenguer de Rajadell, va manar que no es reconstruís el poble de la Coscollera i ordenà edificar una vila de nova planta a llevant del Monestir, la qual prengué el nom de Santa Maria de Meià. En la fundació de la nova vila s’edificaren només dotze cases (amb portal de mig punt fet amb dovelles), en record dels dotze apòstols. Aquest recinte medieval estava tancat per dos portals.

Possiblement, la Coscollera i Santa Maria (nascuda segurament durant el segle XII) eren en aquells moments dues poblacions diferents amb una mateixa entitat jurídica municipal, com també passava entre la població de Meià (situada al Puig) i la Vilanova de Meià (creada a la plana, de nova planta). Per això, quan l’any 1396, el comte de Foix arrasà el Priorat destruint la Coscollera i Santa Maria, només es va tornar a reedificar Santa Maria de Meià, cosa que també va passar amb Vilanova i l’antiga vila del puig de Meià.

Avui, de la Coscollera només en queden unes petites ruïnes situades en una granja identificada com la Coscollera situada en la carretera de Parauba un cop passat la cruïlla de l’ermita de Sant Sebastià. En alguns mapes aquesta granja està identificada com Miqueló. El seu propietari és en Josep Maria Miranda que és l’alcalde de Santa Maria de Meià. El nom Coscollera també es fa servir per denominar l’indret on es troba l’ermita de Sant Sebastià.

Al costat de la granja, cap a ponent, hi ha un dens bosc d’alzines dins del qual es veuen unes quantes prest ben rectes i llargues. En un punt hi ha la resta d’una base quadrada que podria haver estat una torre. No hi ha rastres de la torre rodona que algunes cròniques diuen que hi havia a la Coscollera. A la part nord d’aquest bosc i tocant a la carretera de Parauba hi ha un camp on, fins no fa pas massa, hi havia una cabana que s’enderrocà. Ara, al seu lloc, hi ha un arbre i un munt d’esbarzers. Aquesta cabana surt esmentada en algunes de les cròniques al parlar de la torre de la Coscollera.

En la crònica “Notes d’excursions per la Conca de Meià”, publicada en el butlletí nº 341, juny de 1923, es comenta que a la Coscollera, “on es conserven vestigis de velles edíficacíons i d’una torre rodona. Assolada aquesta vila en 1396 pels gascons del comte de Foix, el prior de Santa Maria, que era aleshores En Berenguer de Rajadell, disposà fos abandonada i fundà la població actual (cita treta de Roig i Jelpí).

Nota bene 3

La casa forta, explica J. Bolós (Els castells a l’edat mitjana), apareixen partir del segle XI. En aquest segle neix una important baixa noblesa, formada pels cavallers (milites), que al segle XII, sovint s’instal·laren als feus que tenien on hi feren edificar un petit castell, una força o casa forta. El desenvolupament d’aquesta baixa noblesa motivà motivar l’aparició d’un nou tipus de fortificació. Es tractava d’un castell petit, que es diferenciava, però, de les cases pageses perquè tenia més d’una planta, podia tenia un vall, solia tenir espitlleres, etc. Cal datar les cases fortes sobretot a partir del segle XII. N’hi havia de diferents tipus: amb forma de torre o torrassa, de sala, de sala amb torre o de petit castell, de vegades edificat també al voltant d’un pati central

Fitxa de la gràfica de la ruta: Itinerari 19 – Castell de Baix i altres castells gràfica
Fitxa de la gràfica del perfil : Itinerari 19 – Castell de Baix i altres castells perfil
Tracks en format gpx i kmz

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s