Desnivell:

Altura màxima  1.652 metres

Altura mínima  1.310 metres

Ascensió acumulada    716 metres

Descens acumulat    731 metres  

Temps:  3 hores 45 minuts

Mapa topogràfic i ortogràfic (Institut Cartogràfic de Catalunya):  Són els fulls 260-096 i 260-095

És una excursió on es combina l’ús del cotxe i el senderisme.

Inici (1).  Es surt en cotxe des de Vilanova de Meià per la carretera L-913  en direcció a l’Hostal Roig.

 5 minuts (2) Girar a l’esquerra per agafar el camí que porta a l’ermita de Meià i al camí del Montsec.

 10 minuts (3) Cinc minuts després hi ha una nova cruïlla perfectament senyalitzada. Cal agafar la pista de la dreta que és el camí del Montsec.

 13 minuts (3) Es passa per Sol Joaquim.

 15 minuts (4) Es passa al costat de Sol Porta . Es tracta d’una petita construcció que està a la dreta del camí i que pot tenir signes d’estar habitada.

 16 minuts (5) Després de Sol Porta , es troba a la dreta les restes del mas de Sol Nari o Cebres. Des d’aquest punt mirant cap a l’est es veu el serrat (La Serreta) on es troba en el camí vell de Meià i el dos dolmens de la Lloella del Llop.

 25 minuts (5). El camí del Montsec passa a prop de la font del Zitó. Es troba al peu d’una gran pollancre que es veu des del camí.

 27 minuts (6) Poc després la pista creua el barranc del riu Merlé i tot seguit es passa la costa de la font d’en Manel. Al seu costat hi ha un gran dipòsit d’aigua per combatre els incendis forestals.

 29 minuts (7) La pista del Montsec passa per sota la vertical de les restes de la torre de la 26 divisió que es veu mitja vessant de la muntanya. Aquesta torre es troba al peu del primer queixal del conjunt de Els Tres Queixals. Son uns restes ben conservats d’una torre de pedra que era la part d’un telefèric construït durant la Guerra Civil per la 26 divisió republicana. Més amunt, en direcció de la roca, es troba només la base de la segona torra. Aquest sistema de telefèric servia per pujar material a les trinxeres escampades pels cims del Montsec.

30 minuts (7). Barraca i estable dels Xamans. És la construcció més recent de totes les barraques d’aquest indret del Montsec.

 31 minuts (8) Es creu un petit barranc que porta al barranc del riu Merler. Just en aquest indret a l’esquerra surt un camí carreter. Un cop vençut aquest punt el camí del Montsec és relativament planer. Just quan comença aquest tram pla es pot considerar que s’ha deixat la part del Montsec de Meià delimitat per Vilanova de Meià i ara comença la part de Santa Maria de Meià. El barranc del Reguer, que es troba molt més a l’oest, limita el Montsec de Santa Maria amb el Montsec de Rúbies. Tot seguit, a l’esquerra el camí surt el camí  carreter que mena a Sant Alís. En aquest punt es domina una bona vista d’una gran part del Montsec de Meià. A l’esquerra de la visió queda el Mirapallars-Urgell, a continuació d’aquest es veu la petita depressió del Graó Ample i tot seguit, ja més proper a la visió, les elevacions que precedeixen al conjunt dels Tres Queixal amb el Puig del Camí Ramader.

 33 minuts (9) A l’esquerra s’aprecien les restes d’una cabana amb una paret seca molt ben conservada

37 minuts (10) Cruïlla amb un camí carreter que surt a la dreta i s’enfila pel barranc del Flaquer. Al començament hi ha la resta d’una petita barraca. Cal seguir aquest camí de carro fins arribar a un camp.

 40 minuts (11) Camp al costat del barranc del Flaquer on es deixa el cotxe. Des d’aquest punt mirant cap al sud-oest es domina una bona vista de la serra de Sant Mamet que queda al fons i al seu davant destaca l’elevació de Sant Alís. Entre les dues elevacions es veu un bocí de la carretera de la Cabroa, és la pista que porta ràpidament des d’aquest part del Montsec a Santa Maria de Meià. Si el dia és nítid es pot veure Montserrat al fons.

 A partir d’aquest punt l’excursió es continua a peu.

Cal iniciar l’ascensió per un corriol petit que es troba a la part dreta del barranc. Cap al final del barranc es troba una roca en forma de monòlit en forma de bitlla. Per la seva forma se li ha donat el nom de la Daa. El camí passa per sota d’aquesta roca però, en lloc de seguir pujant en la direcció que es duia, cal agafar un corriol que gira cap a la dreta fins arriba a una petita bauma al peu del cingle on s’observen restes de paret que deuen fer servir els caçadors. Gràcies a aquest gir cap a llevant es fa suaument la pujada.

Un cop arribada a aquesta bauma cal tornar a orientar-se cap a ponent per pujar en diagonal fins el graó de pujada al Montsec.

 1 hora 40 minuts (12). Arribada al coll Grau Ample.  Des d’aquest coll es pot anar cap al conjunt dels Tres Queixals, ruta de llevant, o seguir cap a ponent per accedir primer al cim del Mirapallars-Urgell. La pujada al Mirapallars-Urgell es fa seguint la carena.

1 hora 52 minuts (13) Arriabada al cim del Mirapallars-Urgell. El nom d’aquesta elevació del Montsec es deu que des d’aquest punt es veu tot l’Urgell i el Pallars. Aquest cim és identificable per l’existència d’un llibre de signatures. Aquest llibre, segons el que indica alguna anotació, devia estar abans en el Tossal de les Torretes. El llibre es troba dins d’una petita construcció d’obra que el protegeix. S’han fet unes anotacions en el llibre per indicar que es tracta de l’elevació del Mirapallars-Urgell. A l’entorn del Mirapallars-Urgell hi ha un pedregal considerable resultat el procés de repoblació forestal.

 Es segueix per un corriol que va per la cresta en direcció al proper cim del Tossal de les Torretes. També es pot seguir una pista perfectament marcada, però la proximitat a la cresta dóna una bona vista aèria de tota zona.

 2hores 12 minuts (14) Inici de la pujada per anar al Tossal de les Torretes. Al final de la pujada s’arriba a un ampli collet on hi ha alguns abaixadors per anar al camí del Montsec. Entre el Mirapallars-Urgell i el Tossal de les Torretes hi ha diversos graus (15) que permeten baixar cap al camí del Montsec. Hi ha vàries  referències per agafar aquests abaixadors identificats en aquest territori amb el nom de graells. El primer està marcat per un bloc de pedra (16), el segon és una important mata solitària de ginebró (17) i el tercer és una fita amb la inscripció MP15

 Des de l’indret on es troben aquests graus es veu la Cabana dels Pastors situada a la vessant nord del Montsec de Meià. En sentit diametralment oposat en la vessant sud d’aquest indret neix el barranc del Reguer.

 Aquest coll és un indret ample que es pot caminar força bé i relativament pla. Al final cal pujar una mica per arribar al Tossal de les Torretes.

 2 hores 30 minuts (18) Arribada al Tossal de les Torretes. Des d’aquest indret hi ha una molt bona vista del Montsec d’Ares. L’itinerari es podria prosseguir en direcció a la Portella Blanca. En el nostre cas s’ha optat per recular per anar a buscar alguns dels abaixadors que porten al camí del Montsec. Es torna a desfer el camí a través del corriol que porta des del Tossal de les Torretes fins el collet on hi ha algun dels abaixadors.

 2 horas 45 minuts (19) Arribada al ginebró que marca un dels abaixadors. No s’agafa aquest abaixador.

 2 hores 46 minuts (20). Arriba al bloc de pedra solitària que marca l’abaixador. És una tartera que porta directament al barranc del Reguer. Des d’aquest indret, al iniciar la baixada es veu perfectament la casa del Reguer. Es comença a baixar seguint un petit corriol que poc després passa al costat d’una paret obrada (mur) que deuria constituir la base d’una camí que pujava cap el Grau Ample. El corriol de baixada porta directament al camí carreter o petroler. Cal agafar aquest camí cap a llevant durant un bon tros.

 3 hores 16 minuts (21) A l’arribar a una fita girar a l’esquerra per anar a cercar el camí carreter que queda una mica més avall. Cal travessar dos petits barrancs que defineixen, més avall el barranc del Reguer. Un cop passats els dos barrancs del Reguer es torna a trobar el camí del petroler que cal seguir-lo fins a trobar el cotxe.

 3 hores 45 minuts Final

Desnivell:

Altura màxima  1161 metres

Altura mínima  1087 metres

Ascensió acumulada    191 metres

Descens acumulat     173 metres

Temps: 2 hores

Fulls mapa topogràfic i ortografia (Institut Cartogràfic de Catalunya):  262-095

Inici (1).  La sortida es fa des de Vilanova de Meià. S’agafa la carretera de l’Hostal Roig (L-913) fins al pla de les Forques. Punt on s’acaba el terme municipal de Vilanova de Meià i comença el de Sant Salvador de Toló tal com indiquen els cartells. En aquest punt es deixa la carretera esfaltada i s’gafa la pista que porta cap a la carretera de Sant Salvador de Toló dita també carretera del Pla de les Forques. A uns cinc-cents metres surt quasi perpendicularment una nova pista a la dreta (Camí del Pelat). S’agafa aquesta pista que, a través d’un bosc permet un fàcil accés al Pelat. Es tracta d’una pista per la qual passa un GR perfectament senyalitzat. Després de recorrer uns 2,2 km. s’arriba al peu d’un torre elèctrica. Aquesta torre es distingeix per tenir, és l’única que no té en aquest indret, un bola vermella a dalt de tot. La torre s’identifica també amb el número L- 151 escrit en el ciment d’una de les seves bases. Cal deixar el cotxe aquí.

A partir d’aquest punt cal orientar-se cap a sud i identificar les altres torres elèctriques. De forma clara se’n veuen dues. Cal dirigir-se cap a la tercer torre elèctrica. Pot seguir-se a peu per la pista. Aquesta, després de varis revolts porta a la tercera torre elèctrica. Un altre camí es avançar cap al sud-oest. En direcció a l’extrem del singlo del Pelat. Es camina per un territori de matolls i arbusts baixos.

4 m (2) Primer contacte amb trinxeres i restes d’edificacions. Això serà una constant en tota aquesta zona perquè durant la guerra civil a dalt del Pelat hi havia la defensa del Pas Nou. Ràpidament es troba un petit i tènue corriol que permet anar avançant.

14 m. (3) Es passa a prop de la segona torre elèctrica. Durant tota l’estona es té una vista formidable de la Roca dels Arcs. Primer es veu la pendent de la seva vessant Nord i a mesura que s’avança apareix l’impressionant verticalitat de la cara sud. Veient aquesta abrupta transició es comprèn que aquest massís rebés el nom de Montsec. La caiguda vertical de la paret de la Roca dels Arcs evidencia la forma seca i tallant d’aquetes roques. Des d’aquest indret es veu també el conjunt de serretes que integren la zona de l’ermita de Meià i la seva transició amb tota la resta del Montsec.

41 m (4) Abans d’arribar a la tercer torre el corriol porta, després de seguir per damunt d’alguna trinxera, a un búnquer de dues espitlleres que es conserva bastant bé (31T  x=337727  y=4654518, 1147 metres. Situats enfront al búnquer i mirant en direcció oest es troba la primera fita que indica el camí de baixada cap a la cova de l’Aigua.

El camí de baixada cap a la cova primer gira cap a Sud-Oest i després gira cap a nor-oest. Es un camí de forta pendent i ben marcat per un seguit de fites que porten fins la mateixa entrada a la cova. Es fa un descens d’uns 70 metres per un camí estret ben traçat i ben marcat per les fites. El camí només té un punt, un parell de metres, que queda relativament molt a prop de l’estimball que cau damunt del Pas Nou. Si es té alguna recança per passar per aquest punt, pot acostar-se a la paret del singlo on hi ha un petit pas, més ple de vegetació, però que dóna més seguretat.

 1 hora 5minuts(5) Arribada a la cova de l’Aigua (31T  x=337646  y=4654523, 1078 metres). La cova es troba pràcticament a la vertical del búnquer i a mitja paret del penya-segat del cingle que s’abat sobre el Pas Nou.

Aquesta cova té una gran entrada, estreta en un extrem i ample en l’altre. L’accés dóna pas a una galeria de 8-10 metres d’ample que crea un ampli vestíbul. La cova té un total de 40 metres de llargada, (Cortés). Una de les característiques d’aquesta cova és que el se recorregut s’enfila progressivament. A la part final hi ha unes petites basses que poden trobar-se plenes d’aigua.

El camí de baixada cap a la cova primer gira cap a Sud-Oest i després gira cap a nor-oest. Es un camí de forta pendent i ben marcat per un seguit de fites que porten fins la mateixa entrada a la cova. Es fa un descens d’uns 70 metres per un camí estret ben traçat i ben marcat per les fites. El camí només té un punt, un parell de metres, que queda relativament molt a prop de l’estimball que cau damunt del Pas Nou. Si es té alguna recança per passar per aquest punt, pot acostar-se a la paret del singlo on hi ha un petit pas, més ple de vegetació, però que dóna més seguretat.

1 hora 5 minuts (5) Arribada a la cova de l’Aigua (31T  x=337646  y=4654523, 1078 metres). La cova es troba pràcticament a la vertical del búnquer i a mitja paret del penya-segat del cingle que s’abat sobre el Pas Nou.

Aquesta cova té una gran entrada, estreta en un extrem i ample en l’altre. L’accés dóna pas a una galeria de 8-10 metres d’ample que crea un ampli vestíbul. La cova té un total de 40 metres de llargada, (Cortés). Una de les característiques d’aquesta cova és que el se recorregut s’enfila progressivament. A la part final hi ha unes petites basses que poden trobar-se plenes d’aigua.

Es comenta que durant la guerra civil els soldats aquarterats al Pelat baixaven a aquesta cova a cercar aigua.

La tornada és pel mateix camí a través de la identificació del sistema de fites.

 1 hora 25 minuts (4) Búnquer. Des del búnquer cal anar a trobar la tercera torre elèctrica. Cal anar seguint per sobre el complex sistema de trinxeres d’aquesta zona. La tercera torre està al costa d’una sèrie de trinxeres que finalitzen a la seva base. En la base sud-oest de la torra hi ha la inscripció PN 153. Des d’aquesta torre cal seguir ara per la pista del camí petroler del Pelat fins el lloc on s’ha deixat el cotxe.

1 hora 40 minuts (6) Cruïlla amb la pista que va a la finca del Bon Repós. Aquest camí es feu per anar a recollir llenya en els boscos del terme municipal de Vilanova de Meià.

 2 hores. Final de l’excursió

Desnivell:

Altura màxima 1483

Altura mínima 1341

Ascensió acumulada 137 m

Descens acumulat 137 m

Temps: 1 hora 23 minuts

Mapa topogràfic (Institut Cartogràfic de Catalunya): 260 – 095

Mapa ortofotografia (Institut Cartogràfic de Catalunya): 260 – 095

Inici (1). Es surt de Vilanova de Meià agafant la carretera que porta a l’Hostal Roig. A uns 120 metres abans d’arribar a aquest indret surt una pista a l’esquerra perfectament senyalitzada. Es el camí d’accés als cims del Montsec de Meià i a tota la seva vessant nord. Aquest pista fou fet per la repoblació forestal de la part superior de la vessant Nord d’aquest massís. Al començament es passa pel Corral del Petit que queda a l’esquerra. Poc després hi ha la font del Comó i un abeurador d’animals.

 Cal seguir per tota aquesta pista. Aquesta pista es coneix també amb el nom del camí de les Boïgues, en el seu primer tram perquè porta a un indret conegut com les Boïgues, i a continuació s’anomena camí del Ras. En tot moment es troben petites desviacions a dreta o esquerra que moren en els camps de conreu estan als marges de la pista en el seus començament.  Quan pròpiament és el camí del Ras cal anar amb precaució perquè la posta es troba en mal estat. El camí avança amb alguna important llaçada que permet anar guanyant nivell ràpidament.

 Als 5,5 km es troba la cruïlla amb la pista a l’esquerra que porta cap al Tossal de Mirapallars. Cal seguir en la pista que es duia en direcció al Sant del Bosc. Al 5,8 km es veu a la dreta la Cabana dels Pastors. Poc després hi ha un revolt pronunciat a la dreta.

Al costat d’aquest revolt hi ha un petit espai on es pot deixar el cotxe. Aquest espai es troba al damunt del barranc que ve directament del Tossal de Mirapallars. És el barranc de la Llau de la Coma del Torn que és el més gran d’aquesta zona.

El camí per anar al Forat del Gel passa a prop de la Cabana dels Pastors. Però des d’on s’ha deixat el cotxe no s’hi pot anar directament perquè cal travessar un barranc força espès. Per això cal seguir caminant en direcció ascendent per la pista i a uns 120 metres hi ha una senyal que indica el camí del Forat del Gel.

 5 m (2) Senyal que indica el camí del Forat del Gel. S’agafa el camí que és un petit corriol que surt a la dreta en un indret sense massa vegetació. Hi ha uns pocs arbusts. Des d’aquest indret hi ha una bona vista de tota la Vall de Barcedana

7 m (3) Cruïlla de corriols. Cal agafar a la dret en direcció a una senyal de fusta que es veu una mica més avall.

10 m (4) Senyal de fusta que indica Forat del Gel. També es veuen forces fites de pedra que senyalen el camí.

15 m (5) Nova cruïlla. Cal agafar el camí de la dreta. Hi ha fites que ho indiquen

 20 m. (6) Nova cruïlla. Cal agafar el corriol de la dreta. A partir d’aquest punt hi ha arbres. Dominen els roures però també hi ha bedolls que són característics d’aquesta zona. Hi ha un roure que diuen que és el més gran d’aquesta contrada. Té uns 4 metres de diàmetre.

 El camí comença a baixar en ziga-zagues força pronunciades. En un moment es passa per una roure força gran que té tres branques. Una que surt quasi paral·lela al terra i les altres dues que apunten al cel.

38 m (7) Forat del Gel. El camí porta a una petit replà des del qual, a través dels arbres, s’accedeix a l’entrada del Forat del Gel (31T x= 330630 y = 4655511 z= 1308 m). 

Aquest forat també es coneix amb el nom d’Espluga de Correis. És una de les cavitats més importants del Montsec. Té un llum impressionant, 10 x 40 metres. Des de l’entrada es baixa en forta pendent cap al fons del forat. Hi ha un desnivell de 43 metres. Al fons del forat hi ha un espai força ampli i unes formacions clàstiques. Des d’aquest punt, a través de passos estrets es pot arribar fins a la cota -67. En el fons del forat s’hi troben les úniques colades observables en aquesta indret. El recorregut total és de 185 metres.

Segons el llibre d’en Cortés (El Montsec) es desconeix com es formà aquest forat. Sembla que es tracta d’un antic engolidor de les aigües de la depressió N anterior a l’obertura dels passos de les Nogueres. El nom de Forat del Gel és per la presència de gel a l’hivern i fins ben entrada la primavera. Durant els anys dels maquis sembla que un escamot s’amagà en aquest indret durant un parell de mesos per preparar un atemptat al general Franco.

La cavitat havia servit d’habitacle a l’època neolítica. S’han fet troballes de ceràmica. A dins d’aquest forat han estat identificades dues espècies, una animal i l’altre vegetal, molt particulars. L’espècie animal es tracta del rat penat Barbastella barbastellus (Rat penat de bosc )animal únic en tota aquesta muntanya i que és una espècie protegida a Catalunya. L’espècie vegetal és la criptògama Timmia megapolitana que ha estat trobada al sol de  l’entrada del forat.

 Per tornar el punt d’origen cal desfer el camí de baixada.

 1,23 (8) Final de l’excursió

Desnivell:

Alçada sortida: 1071 metres

Alçada arribada1071 metres

Ascensió acumulada: 140 metres

 Descens acumulat: 143 metres

 Alçada màxima: 1207 metres

 Alçada mínima: 1071 metres

 Temps: 1 hora i 30 minuts

Mapes de l’Institut Cartogràfica de Catalunya

          Topogràfic i ortografies dels fulls 261- 094 i 261- 095

Inici (1) Sortida al costat de la carretera de Vilanova a l’Hostal Roig i la Vall. Hi ha una petita esplanada on es pot deixar el cotxe. El camí de pujada cap l’avenc s’agafa en un camp que hi ha al costa de la carretera a uns 850 metres abans d’arribar l’Hostal Roig. Una bona referència per situar l’inici de l’excursió és un gran arbre solitari, una pollancre (2), al començament del camp. Cal orientar-se cap al nord per enfilar-se fins el cap de la serra del Coscoller.

2 minuts (3) Final d’una petita clapa. En la part més alta d’aquesta clapa surt un petit camí que es confon amb el torrent que del serrat.

4 minuts (4) Primer camp de blat. És allargat i estret. Es millor flanquejar-lo per l’esquerra. A la mitat de la part superior es troba el camí que porta al segon camp de blat.

11 minuts (5) A la part nord el camp hi ha l’enllaç amb el segon camp. Aquest té forma d’embut. La part estreta de l’embut és la part superior del camp.

14 minuts (6) A la part superior del camp es troba un camí que entra a dins d’un bosquet relativament espés. Cal agafar aquest camí i començar a pujar pel barranc. Cal anar pujant per aquest pel barranc

16 minuts (7). A la dreta del camí restes d’una antiga carbonera

24 minuts (8) El bosquet de l’entorn del barranc comença a aclarir-se lleugerament i es comença a veure roca. Sortida del barranc per l’esquerra per accedir a una gran llenasca ben visible. Situats a l’extrem d’aquesta llenasca cal anar cap a l’extrem oposat tocant bosc. Cal traçar una diagonal.

27 minuts (9). Avenc del Gos. L’avenc es troba a terra en l’extrem superior esquerra de la llenasca tocant al bosquet que s’estén al damunt. Les seves coordenades UTM són x=335300 y=4656570 a una alçada de 1198 metres. L’avenc és d’entrada petita. Hi ha una antiga pintada que amb pintura verda el nom de Gos.

Avenc del Gos

Entrada de l'avenc del Gos

Avenc del Gos

Imatge manipulada per destacar el nom de l'avenc

Il·lustració 1 Imatge manipulada per destacar el nom de l’avenc

Per tornar, en lloc de desfer el camí, es pot pujar una mica més amunt de la Serra del Coscoller i girar cap a l’esquerra seguint la carena. Des d’aquest indret es veu les Boigues de Corralda i es situem al damunt del single on hi ha la cova dels Mosquits. Des d’aquest indret es pot buscar el camí que porta cap al Coll de Grau des d’on es pot anar a buscar, baixant pel camí del Coll de Grau, la carretera de Vilanova – La Vall i anar a buscar el punt d’origen després de passar per l’Hosotal Roig.

En aquest itinerari el retorn es fa atravessant les Boigues de Corralda reseguint algun dels múltiples caminets probablement traçats durant la guerra civil. Es una zona plena de restes de la guerra en forma de trinxeres i petites construccions,

56 minuts Indret (10) – Trinxera. Cal començar la baixada en direcció sud-est

1 hora 6 minuts (11) – Petita construcció

1 hora 12 minuts (12) – Trinxera. Seguir la baixada ara en direcció sud

1 hora 22 minuts (13) – Arribada a un camp conreat. Des d’aquest punt ja es veu la pollancre des d’on s’ha iniciat l’excursió

1 hora 30 minuts – Final de l’itinerari

Distància:  8,27 km

 Desnivell:

          Alçada sortida: 840 metres

          Alçada arribada: 840 metres

          Ascensió acumulada: 222 metres

          Descens acumulat: 239 metres

          Alçada màxima: 871 metres

          Alçada mínima: 740 metres

         Temps: 2 hores i 52 minuts

Mapes de l’Institut Cartogràfica de Catalunya

          Topogràfic: bt5mv20f261096tr02, bt5mv20f262096tr02           

           Ortofotografia 

Inici (1) Sortida al costat de la Font Blanca. Hi ha una petita esplanada on es pot deixar el cotxe

 11 minuts (2) Cabana d’en Pubill. Des d’aquest punt surt el camí de les Cova de les Monges i altres.

Cabana d'en Pubill i Coll de Cabeces

 12 minuts (3) Coll de Cabeces. És una cruïlla entre el camí de Fabregada i el del Cogulló. Des d’aquest coll hi ha una bona vista del Montsec i de tota la petita vall de Fabregada. A més es veu la paret vermella de la Cova de les Monges que per la dreta es continua amb els cingles de Cuba. Al peu de la cova de les Monges, a mitja vessant,  es veu la casa de sol Fontana i la pollancre de referència. S’agafa el camí de l’esquerra que comença a baixar suament. Es una pista ben conservada i arreglada. Des del Coll Cabeces surt també la pista que puja a el Cogulló.

 24 minuts (4) Cruïlla del camí de Fabregada amb un camí carreter a la dreta que va a la Llobera. Indret conegut pels seus bolets. A l’esquerra de la cova de les Monges, damunt d’una petita elevació es veu l’ermita de Sant Serni. A continuació el camí gira pronunciadament cap a l’esquerra i s’inicia una forta i curta baixada

 27 minuts (5) Es baixa fins el que és el cap de la coma. Ara el camí gira una mica a la dreta és relativament pla o de pendent molt suau. Al costat dret del camí es troben de tant en tant unes magnífiques alzines que donen una ombra generosa.

.

Cap de la coma de Fabregada amb la cova de les Monges

32 minuts (6) De seguida s’aprecia prou bé sol Fontana i la seva pollancre una mica més amunt. Al darrera sobresurt la impressionant Cova de les Monges. El camí ara és totalment planer. Ja es veu la propera cabana de l’Andreu i una mica més al fons, la cabana de l’Isaac i al final, tancant la coma de la Fabregada es veu el turó al damunt del qual hi ha l’ermita de Santa Cecília.

 37 minuts (7) El camí passa al costat de la cabana de l’Andreu. Cobert on la família de l’Andreu, els Farro de Vilanova de Meià, han tancat de temps les cabres. L’Andreu del Farro és un pastor molt coneixedor d’aquests indrets, com ho era el seu pare. Normalment ell no hi és, però els seus gossos donen guàrdia a la casa. El camí comença a baixar suament.

Sol Fontana

 44 minuts (8) Abans de fer unes llaçades cap a la dreta convé agafar una petita drecera que les estalvia. Aquesta drecera passa per un indret on hi ha molts restes d’ossos de cabres. Era el lloc on abans ens deixaven els animals morts com aliment dels voltors.

 47 minuts (9) Arribada de la drecera al camí de Fabregada. El camí segueix baixant suament cap al barranc de Cuba. El camí és quasi recta

 54 minuts (10) Arribada al barranc de Cuba. El camí gira cap a la dreta i comença una pujada sua al peu del Cingle del Tamanay que queda a l’esquerra i el barranc de Cuba a la dreta.

Barranc de Cuba

 1 hora i 4 minuts (11)  Sol Gramenet (el mapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya l’identifica amb el nom de Cabana d’en Guerra). Des d’aquest indret hi ha una bona vista del conjunt del Cingle de Cuba, del barrans de Cuba i el Cingle d’en Tamany. El camí segueix pujant una mica.

Sol Gramenet

1 hora i 12 minuts (12) Petit collet

 1 hora i 14 minuts (13) Cruïlla amb un camí a la dreta que és un ramal del camí de Fabregada que acaba pocs metres després

 1 hora i 16 minuts (14) Cruïlla amb un nou camí a l’esquerra. Aquest camí fa un gir d’angle recte a l’esquerra. Aquest camí es troba una mica després amb l’anteriorment descrit. Aquest gir pronunciat és la senyal per identificar el camp situat a la dreta al final del qual es troba el petit turó on hi ha l’ermita de Santa Cecília. Aquest camp es coneix com el camp de Lleonardo. Cal seguir tot el camp pel seu marge de llevant fins al final. A mesura que s’avança es comença a intuir l’ermita a la part superior del turó.

Damunt del turó hi ha l'ermita de Santa Cecília

1 hora i 22 minuts (15) Al final del camp, que s’estén cap a la dreta en pendent, hi ha un turó ple d’alzines i d’algun roure. En aquest indret es troba un caminet que puja cap al cim del turó, però aquest camí es perd ràpidament. Cal pujar per intuïció fins a la part superior on es troba l’ermita de Santa Cecília.

 1 hora i 27 minuts (16) Ermita de Santa Cecília. Des de l’ermita hi ha tota la vista de la coma de Fabregada que s’estén cap a l’oest i, a l’est, es veu Comiols i Montmagastre.

Ermita de Santa Cecília

Ermita de Santa Cecília

1 hora i 52 minuts (17) Barranc de Cuba 2 hores i 6 minuts (18) Cruïlla amb la cabana d’Isaac.

Cabana de l'Isaac

2 hores i 20 minuts (19) Cabana de l’Andreu

 2 hores i 52 minuts (21) Font Blanca. Final de l’excursió 

Itinerari Font Blanca - Cova de les Monges - Eermita de Sant Serni - Font Blanca

Font Blanca – Cova de les Monges – Ermita de Sant Serni – Font Blanca

Distància:  4,29 km

Desnivell:

     Altura màxima 1046

     Altura mínima 848

     Ascensió acumulada 217

     Descens acumulat 233

Temps: 1,40

Mapa topogràfic (Institut Cartogràfic de Catalunya): bt5mv20f262097tr02

Mapa ortofotografia (Institut Cartogràfic de Catalunya): of5mv50sd0f262096s0r050

Sortida (1) Deixar al cotxe en una petita esplana situada pel damunt de la cruïlla de L-913. De seguida es troba la font Blanca recentment arranjada

Font Blanca

Seguir per pista que porta des de la Font Blanca al coll de Cabeces. És un camí planer orientat a l’est. Pel camí, a la dreta s’obre una vista aèria de Vilanova de Meià al fons del congost que obra en aquest indret el riu Boix. A l’esquena del sentit de la marxa queden les parets de la Roca Alta i la Roca dels Arcs del Montsec de Meià.

Vilanova de Meià des del camí de Font Blanca a Coll de Cabeces

 Progressivament es perd la visió de la Roca Alta i només la Roca dels Arcs domina el paisatge.

Roca Alta i Roc dels Arcs

 S’arriba al coll de Cabeces a través d’una lleugera pujada. Aquest coll està limitat a l’esquerra tal com s’hi arriba per les parets de la cinglera del Pelat i a la dreta pels camps que estan a la falda dels inicis del cim de lo Cogulló.

 15 minuts (2) En el petit Col de Cabeces es troba la Cabana d’en Pubill , una part de la qual està en ruïnes. Cal agafar un caminet que surt al costat de la cabana en direcció, mentre la pista es bifurca. Un ramal segueix pel coll bé cap a Fabregada i l’altre s’enfila cap a lo Cogulló.

 El caminet s’orienta cap al nord-est. És un caminet que al començat està molt enclotat i envoltat per la vegetació de les vores. Al fons, quasi bé a l’horitzó de la mirada en sentit de la marxa, es veu la part rocosa taronja que limita la imponent balma de la Cova de les Monges.

 Poc a poc a la dreta de la marxa es mostra la bellesa de la Fabregada. Especialment impactant la seva imatge en primavera per la verdor dels seus camps.

 El camí es estret i planer. Poc després d’iniciar-se la marxa es troba un desmunt de pedres que corresponen a la desfeta d’un marge superior d’un camp. Es pot enfilar-se al camp superior i seguir cap a la cova de les Monges que queda al front o seguir pel camí que es duia tenint també aquesta cova com a referència visual.

 30 minuts (3)  Restes d’una antiga carbonera. A partir de la carbonera cal deixar el camí que es seguia ja que s’orienta cap a l’est perden la referència de la cova de les monges. Cal enfilar-se cap a l’esquerra en diagonal anant avançant visualment amb la cova de les Monges al front.

 32 minuts (4)  Cruïlla de camins. A l’esquerra ve el camí que s’hauria agafat en el camp descrit abans, el de la dreta perd cota i  s’endinsa en el bosc de Fabregada. Cal agafar el que es la continuació del camí que prové de Coll de Cabeces i que puja suament en direcció a la Cova de les Monges. És un camí ampla amb petits contraforts ben fets. És el que cal seguir i porta directament a l’antic poble de Fabregada.

 35 minuts (5)  Fita en el camí, després d’una suau pujada. Poc després de la fita apareixen les importants restes de l’antic poble de la Fabregada. Hi ha un munt de parets caigudes i indicis de carrers. Fabregada era un conjunt de cases que s’estenia al peu del cingle. Es comenta que aquest nucli fou abandonat a conseqüència d’una terretrèmol que provocà la inestabilitat d’aquesta zona. E poble de Fabregada es trobava en el camí que unia Vilanova de Meià i Montodó. Avui, només es troben traces discontinues d’aquesta ruta. Tot i que era practicable a començament del segle passat.

 39 minuts (6) Importants restes d’una casa construïda aprofitant una àmplia balma. Al costat de la casa s’observa un degotall abundós d’aigua. El camí  continua pujant en direcció la cova de les Monges que queda al damunt d’aquesta zona. Des d’aquest indret la balma d’entrada a la cova està relativament tapada per la vegetació d’alzines que han inundat l’antic poble de Fabregada.

Edificació de Fabregada aprofitant una balma

 34 minuts (7) Nombroses restes de parets ven conservades de l’antic poble de Fabregada.

 48 minuts (8) Arribada al peu de la impressionat balma que configura la cova de les Monges. Amb precaució es pot pujar a l’interior de la balma per observar les restes de les parets que probablement configuraven un recinte interior. Aquestes parets es veuen en tres indrets diferents.

Cova de les Monges

Des de l’entrada de la balma hi ha una àmplia vista de Fabregada, la Llobera i lo Cogulló. La visió de la coma de Fabregada és bella. Potser és del paratges més bonics d’aquest entorn, especialment quan la verdor de primavera inunda els seus camps. Mirant cap a sud-oest es veuen les restes de l’ermita de Sant Serni. Des de l’entrada de la balma s’identifiquen els elements bàsics de Fabregada. Les edificacions de sol Fontana, al peu de la balma i al costat d’una pollancre, i més allunya de les cabanes de l’Andreu i de d’Isaac. Hi ha la llegenda que els habitants de ca l’Isaac prenien peix que els duia les àligues del Pelat.

Fabregada des de la Cova de les Monges

S’escolten molts ocells. En el costat de llevant hi ha alguna via d’escalada. Al peu de la cova hi ha un caminet que tresca cap a sud-est i cap a nord-oest. Agafen aquesta darrera direcció i no la deixarem. Aquest camí arriba planejant a l’ermita de Sant Serni que està al tocar.

 54 minuts (9) Ermita de Sant Serni. Es troba en un petit sortint de les roques d’aquest indret. Hi ha importants restes d’aquesta ermita. La porta de l’ermita estava orientada a llevant i amb quatre contraforts interiors ben conservats que delimiten 5 arcs forners ben visibles. L’ermita fa 16 metres de llarg i el que queda de paret a ponent fa 4 metres. Les mesures indiquen que es tractava d’una gran ermita. Hi ha restes de teulada.

Des de Sant Serni es veu el turó al final de la Fabregada on es troba l’ermita de Santa Cecília. També es veu la Llobera i lo  Cogulló.

 Dona la impressió de que algunes parets han estat reforçades. No hi ha “opus spicatum” com en la veïna ermita de Santa Cecília.

Ermita de Sant Serni. Detall de la paret Nord

Des de l’ermita hi ha una imponent vista de tota l’orografia de la coma de Fabregada. Al fons, al’esquerra, tancant la coma hi ha el petit turó sobre un petit camp on es troba l’ermita de Santa Cecília. Per damunt d’aquesta es veu el solitari Montmagastre. A la dreta es troba el coll de Cabeces i la cabana d’en Pubill. Allí s’aprecia la distribució de camins d’aquesta zona. S’aprecia la pista que s’enfila al cim de lo Cogulló.

Vista des de l'ermita de Sant Serni

Cal continuar pel camí que surt per la part de ponent de l’ermita. Cal seguir caminant en direcció a ponent per tal de situar-se a sota d’una torre elèctrica que es troba a la punta del cingle. 

Ermita de Sant Serni

57 minuts (10) Travessar una canal. Es pot agafar aquesta canal per pujar a dalt del Pelat. Ara cal seguir recte en direcció a la torre elèctrica de l’extrem del cingle.

1 hora i 5 minuts (11) Arribada al peu de la torre elèctrica. Ara el camí és menys clar. Hi ha molts caminets de pastor. Cal agafar-ne qualsevol, sempre situant-se entre l’extrem del cingle que queda a l’esquerra i al peu de la paret del cingle que queda a la dreta.

Aquest indret queda al damunt de coll de Cabeces. S’aprecia la cabana d’en Pubill i la traça del camí que s’enfila cap el cim de lo Cogulló. A la dreta treu el cap Vilanova de Meià.

Coll de Cabeces i lo Cogulló

 1 hora i 10 minuts (12) Indret on es veu Vilanova de Meià al fons i el coll de Cabeces amb totes les cruïlles de camins. Bon lloc per fotografiar les vistes. Es segueix caminant cap a ponent. Ara el camí està ben marcat

1hora i 6 minuts (13)  Fita que indica que no cal agafar cap caminet que s’enfili, sinó que cal començar a baixar una mica i girar lleugerament cap a la dreta per franquejar la paret del Pelat que queda a la dreta. Cal avançar per una zona nua de vegetació. El camí transcorre per sobre la roca . Cal avançar cap endavant agafant de referència la font de la Figuera que es veu al fons o la carretera L-213. Ni cal anar cap a la punt de cingle ni enfilar-se per situar-se al peu del cingle del Pelat.

 Es continua avançant i girant per franquejar la massa pètria del cingle del Pelat. Per raó d’aquest gir la direcció de la marxa s’orienta cap al Pas Nou.

 Mirant en aquesta direcció es veu una petita clariana de vegetació amb unes marques de camí de carro. Cal avançar cap aquest indret. S’avança baixant en diagonal amb precaució perquè el camí hi ha moments que és una tartera.

1 hora i 13 minuts (14) Fita. Bona vista. Cal continuar baixant suament

1 hora 22 minuts (15) El camí es fa més marcat. Estem situats al peu d’una paret molt freqüentada per escaladors. Són les parets del cingle del Pelat.

 1 hora i 26 minuts (16)  Arribada a una clariana on hi ha un camí de carro. Cal agafar aquest camí cap a l’esquerra per baixar ràpidament a la carretera del pas Nou (L-913).

 1 hora 31 minuts (17) Arribada a la carretera. Cal seguir a l’esquerra en direcció a la Font Blanca.

 1 hora i 40 minuts (18) Font Blanca. Final

Desnivells de l'itinerari Cova de les Monges - Font Blanca grafica alçades

En aquest portal es proposen camins, itineraris i rutes per aquest indret que coneixem pel nom de Montsec de Meià. Aquest territori és una part concret d’un massís més ample conegut genèricament com Montsec. Aquesta part també és un tot. Precisament convidem a caminar per aquesta part plena d’emocions i sensacions. Es proposen passejades i llargues caminades sense masses dificultats. Sempre amb desig de la contemplació de la bellesa permanent d’aquest entorn.